Em preguntava que feia el meu amo, tot el sant dia allà, si es preocupava per si arribaríem tard, com passava el temps....
Doncs Phileas Fogg, no es preocupava, per si venia una tempesta, i el Mongòlia, el paquebot, es retardava, ell en primer lloc, el que feia era els seus quatre àpat al dia, i en segon lloc, jugava al whist, amb alguns amics que havia fet allà.
Mentre ell passava el temps fent tot allò, jo, observava el mapa convençut, encara, que aquell viatge no l'acabarien.
Un dia, passejant per la cobert del paquebot, em vaig tornar a trobar amb el senyor Fix, aquell senyor, amb qui ja ens havíem vist al tren. Vam estar parlant una estona.
Des d'aquell dia, el senyor Fix i jo, ens veiem molt sovint. Ell em convidava a beure una cervesa o un whisky i parlàvem una bona estona.


El dia 13, vam deixar enrere Moka,i el dia 14, ja estàvem al nord-est de la badia d'Aden, allà era on el nostre paquebot havia de fer provisions de combustible.