Torno a parlar amb el senyor Fix.

Avui he tornat a parlar amb el senyor Fix. Li he explicat tot el que té planejat el meu amo. Li he explicat el temps, ls diner de l'aposta i tot el recorregut.

Creuant el mar roig

El vaixell en el qual anem per travessar el mar roig,hi havia tot tipus de gent. La majoria es dirigixen a Bombai.
L'estada és fantàstica, bon menjar i fins i tot bona música.. però... quan el Mar Roig es posa en contra nostre, tots les dames, que estan ballant a la sala principal del vaixell amb els seus homes, marxen a corra cuita cadascú cap a la seva cambra.
El senyor Fogg continua com sempre... mai es preocupa pel tems que ens queda, mai surt a la coberta ni per airejar-se una mica, i sempre troba companys amb qui  jugar al  whist. Es passa tot el dia jugant a aquest joc, que ara, està tan de

moda.
Quinze hores abans del que ens esperàvem ja havíem arribat a Aden. Gairebé no pararem, perquè, seguidament, ja ens endinsarem al Mar de les Índies, camí cap a Bombai.
Ja que em arribat amb tanta antelació a Aden, em suposo que, a Bombai passarà el mateix.

Arribada a l'Índia

Ja hem arribat a l'Índia és un lloc molt bonic, i molt gran. La travessa per aquest territori el farem amb ferrocarril.
En arribar a la ciutat, un altre cop, en Fogg, no mostra gens d'interès per la bonica ciutat.Però una cosa sí. Em fa anar a comprar algunes coses i em diu que estigui puntual davant l'estació de ferrocarril.
Molt puntual, vaig arribar a l'estació, però d'una manera molt estranya.... m'havien robat les sabates!!!   
 La raó de tot això, és per què, visitant la ciutat, vaig voler entrar a una pagoda, i com ja sabeu, per entrar-hi, s'han de treure les sabates. I jo no me les vaig treure.I.. ja em veieu a mi allà, amb dos sacerdots tirant-me al terra i dient-me tota mena d'insults.
Sort que a la fi he pogut escapar-me ,l'únic que em faltaven eren les sabates, és clar.A la fi, hem pujat al ferrocarril. Estava una mica preocupat per si aquells sacerdots, encara em perseguien.

                                                                                                              

Ens endinsem dins el bosc

Phileas Fogg, i jo, el seu amo, ens hem endinsat, amb l'elefant, a través d'uns boscos.

 El nostre guia, no seguia el camí més curt, ell volia anar per les muntanyes, en comptes de travessar el bosc tot recte.

Cap al mig dia, vam descansar una mica, ja que, l'elefant, tenia molta set i molta gana.

Arribada a Bombai i un petit problema

Ja hem arribat a Bombai el dia 22 d'Octubre, quan el senyor Fogg es despedia dels seus companys de joc.

El meu amo, al arribar, em va encarregar que anés a comprar, i que a les vuit en punt, havia d'estar a l'estació.  

Abans de les vuit, jo ja hi era, i vaig fer demanar que em portessin dinar.

A les vuit, molt puntual, el tren ja partia de Bombai, al cap d'una hora, ja ens trobàvem a l'illa Salcette, i durant la nit, el tren, ja havia travessat els Ghats.El 21 d'Octubre ja estavem pel territori de Khandesh.

El dia 22, vam tenir un petit problema, al arribar al poble de Kholby, la via del tren no continuava, encara no l'havien acabat de construir. Ara si que tniem un problema, hi ven gros !!!

A el senyor Fogg, no se li ocorria res. Llavors, va dir que, encara que perdria una mica de temps, ell hi aniria caminant. Però no podria fer això!!!

Al cap d'una estona, s'hem va encendre la bombeta....me'n recordava que, prop del lloc on erm, hi coneixia un Indi, que tenia un elefant.

Així doncs caminant caminant vam  anar a parar a una cabana, on hi havia un indi, hi al costat, d'aquest hi havia un elefant .

El senyor Fogg va quedar sorprès, va veure que, aquell animal tan immens de quatre potes, ens aniria perfecte.

Jo sabia que, l'Indi, no volia ni llogar l'elefant ni vendre'l. Per aquesta raó, li va costar molt poder negociar, a el senyor Fogg.

A la fi, li va oferir dues mil lliures, i l'Indi, sorprès de l'oferta, va voler acceptar. 

                                                                                                              

          

Ja se que fa temps que no us parlo...es que he estat molt atabalat...Des del dia que vaig deixar d'escriure he descobert moltes coses.
Ja se qui és aquell tal senyor Fix: és un espia, que els amics del Fogg, del Reform-Club, l'han enviat per espiar, a veure si fem de veritat la volta al món.He arribat a questa conclusió, perquè era una mica sospitós que sempre ens seguís a tot arreu  on anàvem  el meu amo i jo.No li he dit res de tot això al senyor Fogg, per que crec que si no es preocuparia.
Avui és dia 2 de Novembre, ha començat a fer una tempesta molt forta i tots els passatgers estan resguardats a la seva cambra