L'estada és fantàstica, bon menjar i fins i tot bona música.. però... quan el Mar Roig es posa en contra nostre, tots les dames, que estan ballant a la sala principal del vaixell amb els seus homes, marxen a corra cuita cadascú cap a la seva cambra.
El senyor Fogg continua com sempre... mai es preocupa pel tems que ens queda, mai surt a la coberta ni per airejar-se una mica, i sempre troba companys amb qui jugar al whist. Es passa tot el dia jugant a aquest joc, que ara, està tan de
moda.
Quinze hores abans del que ens esperàvem ja havíem arribat a Aden. Gairebé no pararem, perquè, seguidament, ja ens endinsarem al Mar de les Índies, camí cap a Bombai.
Ja que em arribat amb tanta antelació a Aden, em suposo que, a Bombai passarà el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada